El dissabte 30 de gener és el Dia Mundial de la Pau. Nosaltres a l'escola el commemorem aquest divendres, amb diferents treballs dins de l'aula. 

Per començar a escalfar motors, us convidem a llegir una història real, ara convertida en un preciós conte.
Esperem que us agradi!

El 1945, cap a final de la Segona Guerra Mundial, es va llançar la primera bomba atòmica (bomba A), sobre la ciutat d’Hiroshima, al Japó. La ciutat va quedar destruïda i hi morien milers de persones. Aquesta bomba era cent vegades més poderosa que una bomba comuna i tenia un element que no es trobava a la resta de bombes: la radiació. Sabem que la radiació és molt perillosa i que pot causar malalties molt greus com el càncer.


LA HISTÒRIA DE SADAKO I LES MIL GRUES DE PAPER

La Sadako era una japonesa de dos anys que vivia a Hiroshima quan la força aèria dels Estats Units deixà caure en aquella ciutat la bomba atòmica amb la intenció de posar fi a la Segona Guerra Mundial. Deu anys més tard, es va posar molt malalta a causa de la radiació. Tenia leucèmia, és a dir, càncer a la sang i hagué de ser internada en un hospital. Estava espantada, perquè sabia que es podia morir.
Les seves amigues i amics i també els parents la visitaven cada dia per aixecar-li els ànims.
La seva millor amiga, la Sizuko, l’explicà el conte se la grua, que és l’ocell sagrat del Japó: la gent creia que una grua vivia milers d’anys i que si una persona malalta feia mil grues de paper, es guariria.
Sadako va decidir fer mil grues de paper. Passava els dies doblegant-les i es va adonar que aquesta era una bona manera d’animar-se; de vegades se sentia massa cansada per fer-ne moltes, però igualment ho intentava. Quan els seus amics i familiars la visitaven a l’hospital, ella intentava continuar somrient perquè no patissin tant.
Sadako havia fet sis-centes grues però continuava igual de malalta.
Pacientment, doblegava i doblegava més grues, però finalment va morir quant tenia sis-centes quaranta-dues grues de paper.
Les companyes de classe de Sadako van decidir acabar de fer les grues que faltaven per completar les mil i totes van ser enterrades amb Sadako.
Sadako no va ser la única nena que va morir de leucèmia a Hiroshima. Molts altres nens i nenes havien mort o s’estaven morint.

D’aquesta manera, la grua de paper es va convertir en un símbol mundial per la pau i el desarmament nuclear. Al parc de la Pau d’Hiroshima, una estàtua de la Sadako amb el braç estès i una grua de paper volant a la punta dels seus dits, representa el desig de la pau de tota la humanitat.



“No violència és respecte actiu per la vida, és l’actitud de renunciar a matar i a danyar els altres éssers per mitja del pensament, la paraula i l’acció”
Llorenç Vidal, fundador del DENIP.